Arriba
l’hora
de dinar

Arriba
l’hora
de dinar

17-6-2013

Aquest dilluns 17 la hora de dinar se’ns va fer eterna. A una de les noies no li agradava el que hi havia per dinar i no volia menjar-s’ho, no li veia el sentit. És curiós com una cosa com aquesta afecta a tot el grup i com afecta a cada persona individualment. Al principi intentavem parlar amb ella, explicar-li perquè havia de passar per menjar-se una cosa que no li agradava, com ens hem d’esforçar per fer coses que no ens agraden perquè avui potser serà un plat d’espinacs però demà serà una feina en la qual responem davant d’un cap a qui se li enfotrà que no ens agradi el que hem de fer. Són coses que sembla que no tenen res a veure, però al cap i a la fi tot és cultivar la cultura de l’esforç.

La qüestió és que quan a les quatre encara no haviem començat el segon plat la impaciència, la incomoditat i fins i tot el puteig era palpable en el grup. Perquè entens que a ella li pugui costar, però tu també fas un esforç cada dia, quan no pots fer-lo per tu el fas per les teves companyes. Al final es va acabar el plat d’espinacs i vem acabar de dinar, va ser una petita però gran victòria per ella de la qual totes ens vem alegrar, però les dues hores i mitja que ens haviem tirat al menjador no ens les treia ningú i es notava la tensió en l’ambient. Així que després de dinar vem ajuntar-nos tot el grup i vem dir com ens haviem sentit totes.

El simple fet de compartir com et sents sembla que et tregui un pes de sobre que deu n’hi do, i a més cadascuna vem poder emportar-nos alguna cosa: com podriem haver actuat per sentir-nos menys impotents en no poder o no saber com ajudar-la, com podriem prendre’ns la situació – que en podiem treure – per no sentir que haviem estat perdent el temps. Al cap i a la fi això és el grup, un lloc segur on pots compartir el que sents, ja sigui alegria, tristesa, ràbia, enfado… I tenint en compte que passem 6 hores del dia juntes com a mínim un parell de cops a la setmana, no són pocs els moments que vivim que poden despertar-nos una d’aquestes emocions.

No Comments

Post a Comment