“Estic aprenent
a portar la meva vida
per mi mateixa”

confiar en los demás

“Estic aprenent
a portar la meva vida
per mi mateixa”

Testimoni A.D.L.N.
Sóc una noia que té 18 anys, porto al centre vuit mesos. Vaig entrar al centre perquè la meva psicòloga del col•legi veia que no anava bé amb les notes, ja que estava repetint quart de la ESO.

Quan em va comentar que m’aniria bé anar a un centre psicològic, la meva resposta va ser que no, per por a què pensarien de mi la meva família i els meus amics, també perquè era assumir que tenia un problema i que necessitava ajuda, i això no m’agradava. Però un dia vam fer una prova al col•legi per veure com tenia l’autoestima en relació amb els estudis, i desprès de veure el resultat vaig pensar que era millor que anés al centre a veure si amb la seva ajuda jo podia pujar-me l’autoestima. Després de pensar-ho dues setmanes vaig decidir anar al centre.

Vaig començar a fer teràpies individuals, primer vaig fer una amb el meus pares i després jo dues però sense els meus pares. La Roser, que és la meva terapeuta, des del primer dia em va transmetre confiança, i li vaig explicar coses que gairebé ningú sabia. Després de dues sessions individuals, la Roser em va dir que m’aniria molt bé entrar al grup. Al principi no volia perquè era passar sis hores un dia i sis hores un altre dia, però vaig pensar i, ja que vaig entrar al centre, volia fer les coses bé, així que vaig començar al grup, però el primer mes nomes érem una noia i jo, perquè les altres persones del grup no podien venir per la tarda, després d’un mes va començar a venir més gent al grup de la tarda.

Abans no em presentava a la gent, per la vergonya, però gràcies als tallers que he fet, vaig començar a perdre la vergonya, i cada vegada que arribava algú al grup ja em presentava i li explicava coses del centre.

Des de que vaig entrar, fins al mes de juny crec, no vaig canviar res del meu comportament, ja que seguia molt egocentrada. Em donaven igual els altres, al centre no menjava si no m’agradava, no feia les coses si no volia, fins i tot faltava al respecte als del grup, terapeutes i talleristes, però ja fa temps que no ho faig, però alguna vegada em passa, perquè això, no es canvia d’un dia a l’altre.

En el grup he hagut d’explicar coses que mai explicaria, i coses que durant molt de temps m’he guardat, però acabes acostumant-te a parlar a les teràpies de grup. A més sempre ens ajudem uns els altres, perquè en això consisteix un grup, a tenir confiança, poder explicar-ho tot i deixar-te que t’ajudin.

Ara el que estic treballant és, aprendre a no necessitar a ningú al meu costat, poder fer les coses per mi mateixa i poder solucionar els problemes per mi mateixa sense demanar ajuda a ningú. Així també faré veure els meus pares que estic creixent i que no necessito que estiguin cada dia a sobre meu, en resum, estic aprenent a porta la meva vida per mi mateixa.

Hi ha molts dies que no tens ganes d’anar al centre, perquè no estàs bé o per qüestions x, però aquests dies és quan mes necessites anar-hi, ja que aprens més coses i pots aprendre també de la gent del teu grup.

Durant el teu tractament terapèutic, pots evolucionar molt bé i després tenir una recaiguda molt forta, això és degut a què nosaltres estem acostumats a funcionar d’una manara i canviar-ho costa molt, però després de les recaigudes pots recuperar-te millor i més ràpid, perquè te n’adones com actuaves abans i fas el possible per no recaure.

Quan van passant els dies, tens més confiança amb els del grup, ja que passes sis hores amb ells i vulguis o no vulguis fora del centre, segueixes parlant per telèfon o en persona, i sempre estem tots junts quan mes ho necessita algú.

No Comments

Post a Comment